acomodamientu llingüísticu: Situación na que comunidaes llingüístiques próximes magar que con llingües estremaes, lleguen a crear una forma de falar idéntica o asemeyada. || 2. Situación na que los miembros d’una comunidá llingüística dexen de falar la llingua propia nes rellaciones colos miembros d’otra comunidá llingüística. ||  3. Procesu gradual d’averamientu al estándar ente los falantes de variedaes llingüístiques estremaes. ||  4. Adautación del discursu d’una persona a les carauterístiques del discursu del so interllocutor.

Cast.: acomodación.

Terminoloxía de Sociollingüística
Terminoloxía de Sociollingüística
Héctor García Gil