teatru clásicu: Denomación que se-y da al teatru fechu nes civilizaciones clásiques europees: la Grecia Antigua y l’Antigua Roma. || 2. Forma d’entender el teatru sometíu a les regles académiques instauraes polos clásicos y recoyíes na Poética d’Aristóteles, que ye heriede, poro, del teatru griegu, y que foi perpopular nel sieglu XVII en distintes potencies europees, principalemente Inglaterra (Shakespeare), Francia (Moliére, Corneille y Racine) y España (Lope de Vega y Calderón de La Barca).
Cast.: teatro clásico.