teatru aristotélicu: Dramaturxa procedente d’Aristóteles basada na ilusión y la identificación col oxetivu de producir la catarsis nel públicu y que tien por norma les tres unidaes (tiempu, espaciu y aición) qu’otorguen la coherencia y veracidá necesaria a la obra, al empar que la preponderancia del papel del destín y l’ordenamientu de la fábula n’entamu, nuedu y desenllaz.

Cast.: teatro aristotélico.

Terminoloxía de Teatru y Artes Escéniques
Terminoloxía de Teatru y Artes Escéniques
Belarmino Daniel Álvarez Álvarez y Antón Caamaño Vega